Archive for Novembre de 2009

Democràcia: de delirant a deliberativa

13 Novembre 2009

Tribuna Diari d’Andorra, 18 de Juliol del 2009

 

“En la recerca comuna d’arguments, aquell qui ha estat derrotat més ha guanyat en proporció d’allò que ve d’aprendre”

Epicur

 

Qualsevol decisió política està en major o menor mesura motivada per interessos, passions, ideologia i raons.

 

Agafem un exemple amb l’únic objectiu d’il·lustrar aquests quatre conceptes, la negociació política per a construir el sistema fiscal andorrà.

 

Primer, tindríem l’interès de l’Estat, dels empresaris, de la banca, dels partits etc. Aquests són els interessos.

 

Segon, tindríem, per exemple, el desig de no pagar o el sentiment de frustració causat per la pèrdua de privilegi que comportaria pagar impostos. Aquestes són les passions.

 

Tercer, tindríem les diferents sensibilitats polítiques des de l’esquerra fins a la dreta. Aquestes són les ideologies.

 

Finalment, tindríem arguments imparcials basats en l’interès general, els quals no depenen de cap ideologia ni interès. Per exemple, la seguretat jurídica de les empreses, la suficiència financera de l’Estat, un sistema senzill i aplicable, l’homologació amb l’entorn, el diferencial de preus etc. Aquestes són les raons.

 

Des del meu punt de vista, la clau per a prendre qualsevol decisió política està en dur a terme decisions que estiguin principalment justificades en bones raons i no tant en interessos, passions o ideologies.

 

Seria ingenu pensar que es pot decidir d’una manera totalment racional, neutra, desinteressada i desapassionada. Ara bé, estem parlant més aviat d’una qüestió de grau. Es a dir, en qualsevol decisió política es barregen en major o menor mesura els interessos, les ideologies, les passions i les raons. Es tracta d’actuar de tal manera que les raons i els arguments imparcials tinguin el pes preponderant a l’hora de motivar les decisions polítiques.

 

Per a que una decisió sigui més reflexiva i imparcial que passional i interessada depèn en molt bona part de la manera com es decideix. A aquest efecte exposaria dues idees.

 

Primer, tindríem el costat democràtic. Si en el procediment de decisió s’inclou la participació de tots els interessos presents en la societat civil andorrana (bancs, treballadors, partits, empreses familiars, professionals liberals, comerciants, turistes etc.) s’aconsegueix entrar en un procés de decisió més imparcial, transparent, legítim i creatiu. Imparcial perquè cap interès es pot imposar; transparent per què es controla millor l’acció del govern; legítim perquè tothom hi pot participar; i creatiu perquè s’obtenen més idees i propostes.

 

Segon, pensar en clau de futur. Per exemple, imaginem en una situació hipotètica que un jubilat, un estudiant universitari i un empresari s’han de posar d’acord per a dur a terme una decisió política. Segurament, el jubilat demanaria pensions més altes, l’estudiant més beques i l’empresari menys impostos, demandes totes elles totalment legítimes però que responen a un interès. D’aquesta manera entrarien en un debat intentant cadascú d’ells imposar el seu interès.

 

En canvi, que passaria si els hi demanéssim què prenguin una decisió per d’aquí a 30 o 100 anys. En aquest cas el jubilitat haurà de pensar a l’interès dels seus néts estudiants, l’estudiant pot ser serà empresari i l’empresari ja estarà jubilat. De cop i volta si han de pensar en el futur els seus interessos canvien radicalment o simplement els desconeixen. Llavors, en aquesta situació, a l’hora de decidir, tindrien un comportament menys egoista i més reflexiu. Per tant, si pensem en clau de futur aconseguim prendre decisions més properes a l’interès general i amb major sentit comú.

 

En definitiva, l’important és prendre les decisions polítiques de la manera més imparcial, reflexiva i inclusiva possible.

 

La comunitat d’Andorra és petita, instruïda, benestant i diversa; la societat civil és activa; l’empresariat és emprenedor; les treballadores i els treballadors són complidors i dedicats, i la vida política es caracteritza per una tradició política moderada, pacífica i pactista. Per tant, si Andorra sap utilitzar aquestes virtuts podria esdevenir un exemple de qualitat i d’excel·lència política, convertint-se en una de les democràcies més innovadores i admirades.

 

Els principis que defenso en aquest article són valors que el meu pare, el Santiago, m’ha sabut inculcar des de ben petit. L’honestedat, la lleialtat, el respecte als altres i l’amor per un país he tingut la sort d’aprendre’ls de tu i n’estic molt orgullós, papa només volia agrair-t’ho i enviar-te una forta abraçada desitjant-te una prompta recuperació.

Anuncis